on és la solidaritat amb el Tíbet?

Vaig passar molt de gust quan vaig sentir que, en el seu recorregut per París, la flama olímpica es va apagar, gràcies a un grup de ciutadans que reclamaven més democràcia a la Xina. Varen aconseguir apagar-la fins a quatre vegades, quin gran mèrit!A l’esfera política mundial hi ha polítics de primera fila decidits i amb personalitat, i altres que sempre estan a l’espera del que diguin els seus assessors en funció d’un anàlisi exhaustiu del que pot provocar qualsevol petita acció o declaració. I amb el tema de la prohibició de la llibertat d’expresió al Tibet i a la Xina en general s’ha vist ben clar. No m’agrada en Sarkozy, però com a mínim ha denunciat la manca de democràcia a la Xina i ha condemnat la repressió al Tíbet, com n’Àngela Merkel. En Zapatero res de res, com més va pitjor, i de vegades amb tant de talant es converteix en còmplice dels dictadors i repressors.

De totes formes, m’hi sent ben poc representat per aquest home. El que em fa mal és que ni el govern balear ni el català no han dit res, i en assumptes com aquest s’hauria de notar la presència d’Esquerra, sobretot al Principat. No es parla sempre de tenir veu pròpia a Europa i al món? Per què no són capaços de fer una declaració en defensa del Tíbet demanant un boicot als Jocs Olímpics? En Montilla i n’Antich no voldrien? Deu ser que no són tan demòcrates com diuen ser. Però jo pens que formar part d’un govern que no és ni capaç d’això, no val la pena.

                                                               

Un intel·lectual, polític, republicà i independentista a qui admir molt va declarar que no convenia realitzar segons quines declaracions, perquè podria causar encara més repressió de la Xina cap al Tíbet i dificultaria l’obertura al món d’aquesta gran potència mundial. No ho entenc. És ara que el poble tibetà pot fer sentir la seva veu i reclamar la solidaritat internacional davant les agressions que pateix, i ara és l’hora d’expressar el nostre suport, com a país més o menys democràtic, perquè passats els jocs, el que és segur és que la repressió cap al Tíbet augmentarà, a no ser que es trobi amb una esfera internacional decidida a combatre aquesta injustícia per la via més viable: el boicot als productes fets a Xina.Els teòrics de l’independentisme sempre han destacat la solidaritat internacional com un pilar, i ara ens toca ajudar els nostres companys tibetans a construir el seu camí cap a la llibertat, que això és una serpentina, i cada vegada que un poble fa un pas endavant cap a la independència, la remor de la petjada arriba a tots els pobles que lluiten per arribar-hi.



1 comentari

les meves reflexions postelectorals

Mai endevin, quan faig la travessa electoral. Tot surt pitjor que el que havia pensat, i això que en política electoral no em consider molt optimista. Fracàs estrepitós d’Unitat, i fracàs d’Esquerra a les set circumscripcions peninsulars.

Fa anys que els sectors més potents del PP i PSOE valoren la possibilitat de canviar la llei electoral per evitar el "xantatge" dels partits petits, però els sectors més estrategues saben que això podria generar tal enfrontament entre els dos grans partits i la resta que dificultaria molt la governabilitat de certs territoris. Així, amb la mateixa finalitat, empren una altra estratègia: disminuir el pes dels partits petits fomentant el bipartidisme per la via dels mitjans de comunicació. Varen estar presentant els abominables debats Mariano-José Luis com si es tractàs d’una final de Champions Barça-Madrid, i la societat va respondre com una bona titella, tothom mirant el debat, un debat que no tenia altre objectiu que fomentar el vot de la por i el bipartidisme, i ho han aconseguit. Aquest ha estat un factor clau pels resultats, però n’hi ha més.

   

L’experiència d’Unitat no ha funcionat. N’hi ha que diuen que era una coalició de partits massa diferents, altres que hi havia partits que no varen apostar-hi suficient, altres que el candidat no era adequat, altres que tot es va fer de manera precipitada, altres bipartidisme… tot val, i tot suma, però crec que l’argument decisiu és que es tractava d’una coalició feta des de les cúpules dels partits, que no va néixer des de les seccions locals ni dels militants de base, quan es comença una casa per la teulada… passa el que passa.

Al Principat Esquerra va perdre devers 300.000 vots. És cert que fa quatre anys, així com hi ha vots de càstig, hi va haver vots de premi, de premi per una acció valenta, coherent, honesta i diferent que no s’ha tornat a repetir ni per casualitat. Hi ha hagut una relaxació i acomodació en les polítiques institucionals d’Esquerra que han relaxat fins i tot els militants i les joventuts, i Esquerra serà un partit que creixerà a base d’actituds valentes i d’aprofundiment en la democràcia, no en base a gestió de tímides polítiques socialdemòcrates zapateristes. També s’ha de parlar del candidat, en Joan Ridao, que deu ser un cervellet, però com a cap de llista d’Esquerra no quadra, desconcerta a qualsevol. I la campanya electoral… o més ben dit, els anuncis dels "espais gratuïts", "Manquen 20 segons menys per la independència…19,18, 17…." on era el missatge? I la justícia social? I què anirem a fer a Madrid? I el català? I el referèndum? I el medi ambient? I el programa? Dubtava de si la campanya era realment decisiva a l’hora de captar vots, i amb aquesta campanya tan desmotivant i simplista he comprovat que sí.

I al País Valencià… com ho farem? El grau de solidaritat amb el tema de la recepció de tv3 és un indicador del que importa el sud a la resta del país… Però del País Valencià, i del catalanisme atemorit i mal avengut, ja en parlaré un altre dia…



Comentaris tancats a les meves reflexions postelectorals

APROFITA L’OPORTUNITAT, VOTA UNITAT

  Un article del company solleric Martí Torrens,

  
     En primer lloc volia donar les gràcies a aquest setmanari ja que sempre me publica ses cartes que li envio, i en canvi, l’altre setmanari solleric va deixar de publicar-me-les fa un cert temps, i això que jo vaig ser col.laborador seu durant bastants d’anys. Moltes gràcies.
     Quan anava a fer aquest escrit pensava dir els motius per els quals jo sóc independentista, i així la gent entengués perque jo votaré Unitat. Però m’hagues equivocat, ja que no fa falta ser independentista , ni tan sols nacionalista, perque te convengui votar Unitat. Només fa falta viure a Ses Illes. Sí, jo pens que si vius aquí, ja te convé votar Unitat, xerris amb la llengua que xerris, pensis el que pensis, siguis com siguis, si ets mallorquí, o menorquí, o de les pitiuses, te convé que Unitat tengui el màxim de vots possibles. Per què? Molt fàcil, perque és la única candidatura que pot dur una veu independent a Madrid, una veu lliure i pròpia. Unitat és l’única candidatura que no té el seu cap, el seu líder, a Madrid. Pensau que que ses Illes Balears som sa comunitat autònoma més mal tractada, i amb molta diferència! Som sa comunitat que dona més doblers a l’Estat i la que, en canvi, reb menys financiació per part de l’Estat. Tenim uns transports deficients, educació dolenta, sanitat ni en parlem… Com pot ser que siguem sa comunitat més rica, la que aporta més a Espanya, i que Espanya ens margini d’aquesta manera? Molt fàcil, aquí tot es pastís electoral, històricament, se l’han menjat el PP i el PSOE, i els diputats de ses illes que van a Madrid representant a aquests dos partits no són res més que "titelles", sotmesos a la voluntat dels Rajoys i Zapateros de torn, i mai reclamen a l’Estat tot el que Unitat pot reclamar, ja que Unitat no està fermat, no depèn de ningú, i pot ser una veu lliure i clara que defensi els interessos dels ciutadans de les nostres illes.

     Ja per acabar només dir que molta gent, de bona fe, troba que està bé Unitat, que hi ha de ser, però que per por a que guanyi Rajoy, votaran el PSOE, ja que prefereixen a Zapatero abans que la dreta rància que representa Rajoy. És el que se sol anomenar "vot útil". Dòncs jo pens que s’equivoquen, perque tot i que Unitat és totalment lliure, tots sabem que posats en el cas de que la formació de govern depengui del vot del diputat/s d’Unitat, està clar que entre Rajoy i Zapatero es decantarien per aquest darrer candidat. De totes maneres el que és el vot útil de veres, el que és el vot inteligent, és el vot per Unitat. Així que a Madrid sapiguen que els que pensam diferent, i defensam ses illes també existim, i que tenguem veu a nes congrés, i després, si de nosaltres depèn que governi ZP, idò molt millor, perque li podrem exigir més coses per aquí, i que així es pugui paliar una mica tota la injustícia que han patit sempre aquestes illes.
     PD; Si el PP i el PSOE és el de sempre, és el que hi ha hagut fins ara com a representants illencs a Madrid, i tu tens clar que han estat injusts amb aquesta terra, dona-li una oportunitat a Unitat.
 
 
                                                                                            Martí Torrens Meca




2s comentaris

La república, una opció de futur?

La República  és, sens dubte, la millor opció de futur per a la nostra societat, com a mínim pels que creim que tots som iguals i que per tant tots tenim els mateixos drets i deures.  Quan parlam de República,  parlam d’una societat on predominen un valors socials basats en el principi de la igualtat i el respecte.

Actualment pareix que la diferència entre la monarquia i la república radica en si hi ha rei o no. Evidentment que el Cap de l’Estat sigui un monarca que no ha estat elegit en unes eleccions i que per tant, no tothom hi pot accedir, és un símbol ben clar de la monarquia, i que en una república el o la Cap d’Estat seria elegit entre tots en unes eleccions.

Però més enllà de l’elecció del Cap d’Estat, la república representa un aprofundiment en la democràcia, per passar d’una democràcia representativa, que votam i llavors callam durant quatre anys , a una democràcia representativa, on la gent participa activament de la presa de decisions que afecten el seu barri, poble i país, sense por a fer consultes i escoltar la població, ja que no hem d’oblidar que els governants són els representants del poble.

Per exercir la igualtat entre les persones, és bàsic que tothom pugui gaudir d’una educació de qualitat, sense escoles de 1a ni 2a i sense influències religioses, i igual en la sanitat, no hi pot haver uns hospitals ràpids i eficaços pels rics i uns altres més saturats i amb complicacions pels pobres o no tan rics. I això és imprescindible per la justícia social, perquè sinó crea desigualtats massa grans.

L’exercici per part dels ciutadans dels drets individuals i col·lectius també és un dels principis republicans, com el dret a l’autodeterminació i el respecte per les minories ètniques, culturals i nacionals.

Pens que la República dels Països Catalans és la millor organització que podem tenir com a país. Sent republicans,  tenint un estat propi i estant totalment oberts al món,que  independència no vol dir aïllament,  i amb excel·lents relacions amb Espanya i França.

El principal motiu de què pensi que és necessari tenir un Estat propi és per mantenir la nostra identitat, la nostra llengua, i com apunten les teories sociològiques i sociolingüístiques o la història mateixa si no és amb un Estat propi el català es perdrà, com està passant a Alacant,l’Hospitalet,  Perpinyà o Calvià.

 

[@more@]

2s comentaris

Senyor Pastor, s’ase va dir en es porc orellut

 Vos reproduesc una carta escrita pel company Sebastià Gaià "Garba", portaveu del Grup Municipal PSM-Esquerra-Verds a l'Ajuntament de Manacor.

La setmana passada el grup municipal PSM-Esquerra-Verds, entràrem una moció demanant que l’Ajuntament cedís els terrenys del Molí d’en Beió a la Conselleria d’Educació per tal de construir una nova escola per Manacor. Segons sembla això no va caure gaire bé al senyor Pastor perquè ell, en aquests terrenys, hi tenia programat un recinte firal. Per aquest motiu, va sortir en roda de premsa i ens va qualificar de demagogs i altres paraules igual d’amables.

 

Crec que és important que els ciutadans sàpiguen qui els governa, perquè com deim en bon mallorquí: s’ase va dir en es porc orellut. Primer diu que el solar només fa 6.500 metres i que en necessitam 8000. I després afegeix que no ens hem preocupat de demanar pel solar a l’Ajuntament.

  

 

Li he de contestar que fa més de dos mesos que vaig demanar quins solars teníem a l’Ajuntament i fins i tot així ho reflecteix l’acta del ple de dia 3 de desembre. L’informació demanada, després de posar-me ferruco, l’he obtinguda avui dia 30 de gener.

 

Avui he pogut comprovar que el solar que té l’Ajuntament té una mida de 9642 metres, més 746 metres ja edificats. O sigui que l’Ajuntament té 10388 metres quadrats en total. Encara que una part del total estigui qualificada de zona verda, els 8000 metres que ens demana la Conselleria per fer-hi una escola hi són. Per tant, el demagog és ell i, a més, si les declaracions que surten damunt la premsa, en boca del senyor Pastor són certes, també és mentider.

 

També crec que es important que els ciutadans sàpiguen que en el ple de 27 de Juliol de 2006 el grup municipal, llavors PSM, va demanar, que se destinessin 400.000 euros per adquirir solars tant a Porto Cristo com a Manacor i que l’equip de govern PP-AIPC va votar en contra, interès per fer escoles?, jutgin vostès mateixos.

 

Que al senyor Pastor li fa més ganes tenir un recinte firal que una escola és un fet. Allà ell amb les seves preferències. A nosaltres també ens agradaria tenir un recinte firal i altres tipus d’equipaments de referència com a ciutat que pretenem ser, però la necessitat urgent del nostre poble és una escola i és a l’escola on hem de destinar ara els esforços. Senyor Pastor, ara té l’oportunitat, faci feina per Manacor, solucioni aquesta urgència i tothom li ho podrà agrair.

 

Sebastià Gayà Riera

Portaveu del Grup Municipal PSM-Esquerra-Verds

[@more@]

Comentaris tancats a Senyor Pastor, s’ase va dir en es porc orellut

carod fort

M'encanta mirar repetidament els videos d'en Carod al programa Tengo una pregunta para usted. No vaig veure el programa, la veritat és que ni sabia que existís, però en vaig sentir parlar tant, i sobretot tan bé, que  vaig decidir cercar-lo per internet. Quina sorpresa quan vaig veure que al mateix programa, i en igualtat de condicions, també hi havia en Duran-i-lleida i en Llamazares, mira que n'havia sentit d'històries del programa, però en Carod va estar tan pletòric que va eclipsar els altres dos "bossots".

Per qualque diari criticaven en Lorenço Milá, que és el presentador, altres conspiraven que hi havia hagut una selecció rigurosa del públic i de les preguntes perquè en Carod es pogués lluïr (amb la complicitat de ZP…), qualcú va dir que "no tos els catalans som així", en Grosske va retreure a Carod que contestàs amb un "usted no tiene derecho a modificar mi nombre", i així més i més comentaris que avui mateix encara donen per parlar.

El líder d'Esquerra va explicar que va rebre l'enhorabona de molta gent castellana assistent al programa, altres li van enviar correus i el varen telefonar per donar-li l'enhorabona i excusar-se de la imatge, prèvia al programa, que tenien d'ell.

La imatge de Carod i dels dirigents d'Esquerra en aquells moments, ara fa un poc més de 15 dies, tenia símptomes d'estar desgastada, més d'un pensava si era hora o no de pensar en un relleu: política massa institucional, pactes dubtosos, corrents interns dins el partit, etc. Però les lliçons que va donar en Carod en aquell programa, la vitaliat, bona educació, fortalesa, decisió i fins i tot humiltat que va demostrar, van servir, també, per reafirmar molta militància i gent propera als plantejaments de l'esquerra nacional. La gent va tornar estar orgullosa d'un líder com ell, i això és importantíssim.

A Youtube es pot veure un video sencer, de més de 30 minuts, de les intervencions d'en Carod, jo vos en deix un de molt breu dels moments "José Luís".

 

[@more@]

Comentaris tancats a carod fort

diumenge pensant en Son Espases

En tenc pocs dubtes, del que pensarien en Tomeu Ferrer i en Toni Roig de la modificació del projecte de Son Espases. Sembla que el Grup Serra està movent tota la maquinària per donar suport a Antich en la polèmica decisió. La portada del Balears d'avui ens ven gràficament un hospital situat a quasi mig quilòmetre del Monestir de La Real. Realment a 414 metres, que podrien formar part de les falques verdes que va prometre Aina Calvo el mes de maig, just abans de ser batlessa. Una Aina que, tot s'ha de dir, en un primer moment ja es va desmarcar de manera molt hàbil, i àgil, de la que pogués ser la decisió final sobre la ubicació del taller de reparació d'humans. Va limitar-se a dir que, en cas de què es construís a Son Espases, faria tots els esforços necessaris per evitar especulacions urbanístiques als seus voltants. Això sí, abans de les eleccions sí que hi era ben present a les mobilitzacions per preservar l'entorn de La Real… 

Ara, la seva cara queda neta perquè només es refereix als desastres de la tempesta de la setmana passada i als milions que recuperam de Madrid per fer-hi front i reparar tots els mals.

De la peça que mourà el Bloc ara no ho sap ningú. Si pensam en gent com en Grosske apostaria que l'excusa de "si sortim del Govern, encara serà pitjor" serà la seva. Ara bé, pensant amb en Lladó o na J. Santiago crec que no em decebran cap dels dos, i optaran per partir si no es renegocia de dalt a baix el pacte de govern amb grans compensacions (que s'ha de veure què s'entén per "grans compensacions…")

Per n'Antich no crec que fos fàcil decidir Son Espases, però va optar pel mateix que hagués fet el PP, i pels membres dels quatre partits que formen el Bloc, no crec tampoc que sigui gens fàcil decidir si Govern o no, s'haurà de veure què pesen els principis i què pesen les ganes de tenir cadireta.

[@more@]

1 comentari

diumenge de reflexions sobre son espases

En tenc pocs dubtes, del que pensarien en Tomeu Ferrer i en Toni Roig de la modificació del projecte de Son Espases. Sembla que el Grup Serra està movent tota la maquinària per donar suport a Antich en la polèmica decisió. La portada del Balears d'avui ens ven gràficament un hospital situat a quasi mig quilòmetre del Monestir de La Real. Realment a 414 metres, que podrien formar part de les falques verdes que va prometre Aina Calvo el mes de maig, just abans de ser batlessa. Una Aina que, tot s'ha de dir, en un primer moment ja es va desmarcar de manera molt hàbil, i àgil, de la que pogués ser la decisió final sobre la ubicació del taller de reparació d'humans. Va limitar-se a dir que, en cas de què es construís a Son Espases, faria tots els esforços necessaris per evitar especulacions urbanístiques als seus voltants. Això sí, abans de les eleccions sí que hi era ben present a les mobilitzacions per preservar l'entorn de La Real… 

Ara, la seva cara queda neta perquè només es refereix als desastres de la tempesta de la setmana passada i als milions que recuperam de Madrid per fer-hi front i compensar les víctimes.

De la peça que mourà el Bloc ara no ho sap ningú. Si pensam en gent com en Grosske apostaria que l'excusa de "si sortim del Govern, encara serà pitjor" serà la seva. Ara bé, pensant amb en Lladó o na J. Santiago crec que no em decebran cap dels dos, i optaran per partir si no es renegocia de dalt a baix el pacte de govern amb grans compensacions.

Per n'Antich no crec que fos fàcil decidir Son Espases, però va optar pel mateix que hagués fet el PP, i pels membres dels quatre partits que formen el Bloc, no crec tampoc que sigui gens fàcil decidir si Govern o no, s'haurà de veure què pesen els principis i què pesen les ganes de tenir cadireta.

[@more@]

Comentaris tancats a diumenge de reflexions sobre son espases

diumenge de reflexions sobre son espases

En tenc pocs dubtes, del que pensarien en Tomeu Ferrer i en Toni Roig de la modificació del projecte de Son Espases. Sembla que el Grup Serra està movent tota la maquinària per donar suport a Antich en la polèmica decisió. La portada del Balears d'avui ens ven gràficament un hospital situat a quasi mig quilòmetre del Monestir de La Real. Realment a 414 metres, que podrien formar part de les falques verdes que va prometre Aina Calvo el mes de maig, just abans de ser batlessa. Una Aina que, tot s'ha de dir, en un primer moment ja es va desmarcar de manera molt hàbil, i àgil, de la que pogués ser la decisió final sobre la ubicació del taller de reparació d'humans. Va limitar-se a dir que, en cas de què es construís a Son Espases, faria tots els esforços necessaris per evitar especulacions urbanístiques als seus voltants. Això sí, abans de les eleccions sí que hi era ben present a les mobilitzacions per preservar l'entorn de La Real…

 

Ara, la seva cara queda neta perquè només es refereix als desastres de la tempesta de la setmana passada i als milions que recuperam de Madrid per fer-hi front i compensar les víctimes.

De la peça que mourà el Bloc ara no ho sap ningú. Si pensam en gent com en Grosske apostaria que l'excusa de "si sortim del Govern, encara serà pitjor" serà la seva. Ara bé, pensant amb en Lladó o na J. Santiago crec que no em decebran cap dels dos, i optaran per partir si no es renegocia de dalt a baix el pacte de govern amb grans compensacions.

Per n'Antich no crec que fos fàcil decidir Son Espases, però va optar pel mateix que hagués fet el PP, i pels membres dels quatre partits que formen el Bloc, no crec tampoc que sigui gens fàcil decidir si Govern o no, s'haurà de veure què pesen els principis i què pesen les ganes de tenir cadireta.

[@more@]

Comentaris tancats a diumenge de reflexions sobre son espases

PP i PSOE, sempre junts defensant la monarquia

Per compromisos inexcusables no dedic a Picarol Blog el temps que es mereix. Vos recoman un article del company Moisès Rial  sobre la censura d'aquesta portada de la revista El Jueves.

La veritat és que gràcies a aquesta acció dictatorial de censurar aquesta portada, el que s'ha aconseguit és que tengui molt més ressò del que hagués tengut, i el que és més important, es posa damunt la taula el tema de la monarquia.

El dibuixant de la portada, conegut com Guillermo, va manifestar davant la polèmica que li tallassin la mà dreta. EL MUNDO TV es va passejar pels carrers, crec que de Madrid, i va treure aquestes interessants opinions.

Evidentment hi ha hagut una pluja de compareixences polítiques, on Esquerra i EU han qualificat el fet d'atemptat a la llibertat d'expressió i el PP i el PSOE s'han posat del costat del Rei i família, com era d'esperar…

A Balears la polèmica s'ha agreujat amb unes declaracions de les JERC i del Conseller d'Esquerra Joan Lladó, on manifesten el seu republicanisme rebutjant l'estança de vancances del Borbons a les Colònies Mediterrànies.

En aquests nivells de polèmica, fins i tot Esquerra Unida s'ha posat del costat de la monarquia mitjançant declaracions del seu líder Grosske, a qui no li molesta gens que els Reis vengui a estiuejar a Mallorca.

Finalment, vos deix amb un video que m'han enviat sobre els negicis bruts del monarca:

[@more@]

2s comentaris